LAS CANCIONES DE
FLAIRES DE BARCELUNYA


Cara A: Els morenus d'en Martínez. L'hereu de Can Bruguera. La Dama del Ovni. Mariner de Ribera. Tanguillu canicular.
Cara B: Rumba laietana. Al carrer de la Cera. Senyor Botiguer. Passejant pel Vallés. BCN, BCN.

MARINER DE RIBERA

(Xavier Patricio Pérez)

Un via crucis pels bars del barrí de les humides parets
m'ha tornat novament al port de la claudicació
per veure'm cara a cara amb el torment.
Atravessant aigües de foc sota les ordres d'un capità escocés
he begut amb forasters, convidant sense diners
he convençut a mig mon de la raó.

He vist que Colón sopava a les Set Portes amb Pinzón
mentre la tripulació al carrer de Robadors
dilapidava el seu tresor americà.
Ferran de l'Aragó despatxava a la basílica del mar
envoltat de capellans i una dona al seu costat
que semblava que dugués els pantalons.

Carrerons de Ribera, mirall d'ànimes vençudes
quan s'explora el fons del cor només trobes amargura.
Piu piu en el aire y salnitre a les entranyes
som els fills de mare estranya, mariners de vida obscura.

Charly tanca el seu bar i agafa una guitarra per cantar
entre palmes i canutus fa una festa en el carrer
per una gent que no vol veure sortir el sol.
La llum artificial es confon amb la claror d'un cel obert
en un pis desmantellat del carrer de Sombrerers
on hem anat perseguint l'amor furtiu.

He deixat la salut en un pèndol d'alegria i de dolor
sóc un nàufrag de secà que ha perdut la voluntat
de perdre's sense estímuls en la mar.
Sense volguer he retrobat l'equilibri d'una anciana joventut.
Roda el món i torno al Born sobre l'aigua mineral
en una nàutica avorrida i sense risc.

Carrerons de Ribera, he llepat les teves pedres
ja no vinc a visitar-te, no puc veure les estrelles
ja no sóc el mateix, ja no emprenc més aventures
sense brúixola i botella la navegació és molt dura...